Diuen que sa poesia es el reflex de sa vida
I qui sa guia per ella ben cert sa vida li dona una alegria
Per que amb ella es descriuen els sentiments mes profunds
Sentiments indescriptibles descrits en prosa i en vers
Que sense donar-te compte et canvien la vida
Que a on abans i havia tristesa ara i a un somriure
Per que ni te imagines quan costa descriure el que sent per tu
Per que podríem dir que es indescriptible, per que t’estim com ningú
Que el meu dolç cor crida al univers que te necessita
I que el trist somriure reclama la teva presencia
Que la meva ment no atura de pensa de que e de fer per que et fixis amb jo
Però pens que l’esforç val la pena, i quan pens amb això, se me va sa por
La por a saber que puc ficar la pota amb una sola paraula
I la necessitat de dir-te el que sento, però no dir-te paraula alguna
Me romp la vida fins a la desgracia absoluta
Que sent que l’esperit es romp i s’oculta
Que te dic en llàgrimes i plors que T’estim i que te necessit
Que es amb tu amb qui vull estar pel resta de l’eternitat
Que a on vaguis tu allà aniré
I que si algun dia m’odiares, un tir me pegaré
I fins a l’eternitat te estaré esperant
Per que sempre estaré al teu costat
Molt dins teu
A prop del teu cor, i tu estaràs dins el meu.
I say yoy the same... Estima't molt per favor...
ResponderEliminarI... un altre pic, te felicito...
Marina